El super

Hi ha molts supers i, a part de ser utils, tambe es curios entrar hi per primer cop. "Oalaa, que car es el raim! Pero en canvi, el sushi esta tirat de preu! Mira, les galetes que menja el ShinChan! I les begudes, hi ha fanta de melo!"

Alguns dels articles tenen al costat una pantalla amb un video promocional que els anuncia. D`altres, tenen gent que crida que els anuncia (una mica pesats). Tambe hi ha musiquetes i es molt curios que algunes caixes registradores tornen directament el canvi. La caixera fica les monedes per una mini-cinta transportadora i despres apreta un boto i li surten les monedes del canvi.

Tambe es curios entendre com n`es d`util saber llegir. Ser analfabet significa (implica en molts casos) no saber que menges. Si, ja es veu que son empanadilles pero... de que? I les pastes estan massa sovint farcides del dolc de mongeta vermella.

Saber parlar no se si es tan important. Les caixeres tenen un discurs molt llarg que et deixen anar quan entres, quan pagues, quan surts que basicament deu voler dir "a supermercats Family Mart estem molt contents de tenir lo com a client. Gracies per adquirir els nostres productes, honorable client", pero molt llarg i repetint "arigato gozaimas(u)" molts cops. Despres he apres que tenen dues preguntes basiques:

1. Vol una bossa?
i
2. Vol que li escalfi?

Es molt facil entendre`s en japones. En el primer cas, la caixera agafara una bossa i fara el gest d-introduir la compra a dins, aturant-se mentre no li donem una resposta. En el segon cas (nomes ho preguntara si hem comprat menjar preparat), assenyalara el microones i potser aclarira verbalment "hot?".

I no us penseu que no saben idiomes. El "yes" i el "no" els entenen sempre.