Els japonesos son molt amables. Comencare amb un exemple.
Soc a Uji, prop de Kyoto. Pregunto una adreca a una japonesa que porta un carret amb el seu nado. Ella em contesta que el lloc on vull anar esta massa lluny per anar hi en bici. "Ah, llavors millor que vagi a un altre lloc". "Si podries anar aqui o...". Com que la seva propia opinio no la convenc gaire em demana que l acompanyi a un edifici que esta al costat (que resultara ser l ajuntament de Uji). Entrem a l aparcament, on deixo la bici. Agafem l ascensor fins al primer pis on parla amb una dona sobre la meva situacio. Tornem a agafar l ascensor fins al segon pis, on li exposa el meu problema (perque suposo que ara ja ha adquirit aquesta categoria) a una altra noia. Es passen uns minuts parlant en japones, de tant en tant em consulten alguna cosa i finalment, entre tots tres, acabem acordant l itinerari que fare (trascendental questio).
- Escolta, em sap greu, portem molta estona i...No tens res a fer?- li pregunto.
- No, no. Ja anava cap a casa, no passa res.
Un requisit perque siguin tan amables es que parlin angles (o que tu parlis japones). Al tercer minut de conversa, t expliquen que han estat estudiant o treballant als estats units i fins i tot s atreveixen amb alguna paraula en castella.
Be, total, que anavem a acomiadar nos i, potser no em va veure prou convencut del que haviem decidit, em va proposar d`acompanyar-me al jardi botanic (l`adreca que li havia preguntat al principi), que tenia el cotxe alla mateix i de veritat que no li feia res. Incomode per tanta amabilitat, declino la seva oferta i li dono les gracies.
Evidentment, el primer cop que et trobes en un cas com aquest, et sorprens. A Barcelona, quan et para algu pel carrer, es per demanar-te diners o afiliar-te a una secta. Per tant, ja tenim la cara de pocs amics preparada per qui se`ns acosti. He pensat molt sobre per que son tan amables els japonesos. Suposo que els deuen educar aixi pero tambe que gaudeixen sent amables. Quan se`t dona be una cosa (no importa gaire quina), gaudeixes molt fent-la. I ells son molt bons en aixo de ser amables.
jueves, 2 de agosto de 2007
miércoles, 1 de agosto de 2007
El super
Hi ha molts supers i, a part de ser utils, tambe es curios entrar hi per primer cop. "Oalaa, que car es el raim! Pero en canvi, el sushi esta tirat de preu! Mira, les galetes que menja el ShinChan! I les begudes, hi ha fanta de melo!"
Alguns dels articles tenen al costat una pantalla amb un video promocional que els anuncia. D`altres, tenen gent que crida que els anuncia (una mica pesats). Tambe hi ha musiquetes i es molt curios que algunes caixes registradores tornen directament el canvi. La caixera fica les monedes per una mini-cinta transportadora i despres apreta un boto i li surten les monedes del canvi.
Tambe es curios entendre com n`es d`util saber llegir. Ser analfabet significa (implica en molts casos) no saber que menges. Si, ja es veu que son empanadilles pero... de que? I les pastes estan massa sovint farcides del dolc de mongeta vermella.
Saber parlar no se si es tan important. Les caixeres tenen un discurs molt llarg que et deixen anar quan entres, quan pagues, quan surts que basicament deu voler dir "a supermercats Family Mart estem molt contents de tenir lo com a client. Gracies per adquirir els nostres productes, honorable client", pero molt llarg i repetint "arigato gozaimas(u)" molts cops. Despres he apres que tenen dues preguntes basiques:
1. Vol una bossa?
i
2. Vol que li escalfi?
Es molt facil entendre`s en japones. En el primer cas, la caixera agafara una bossa i fara el gest d-introduir la compra a dins, aturant-se mentre no li donem una resposta. En el segon cas (nomes ho preguntara si hem comprat menjar preparat), assenyalara el microones i potser aclarira verbalment "hot?".
I no us penseu que no saben idiomes. El "yes" i el "no" els entenen sempre.
Alguns dels articles tenen al costat una pantalla amb un video promocional que els anuncia. D`altres, tenen gent que crida que els anuncia (una mica pesats). Tambe hi ha musiquetes i es molt curios que algunes caixes registradores tornen directament el canvi. La caixera fica les monedes per una mini-cinta transportadora i despres apreta un boto i li surten les monedes del canvi.
Tambe es curios entendre com n`es d`util saber llegir. Ser analfabet significa (implica en molts casos) no saber que menges. Si, ja es veu que son empanadilles pero... de que? I les pastes estan massa sovint farcides del dolc de mongeta vermella.
Saber parlar no se si es tan important. Les caixeres tenen un discurs molt llarg que et deixen anar quan entres, quan pagues, quan surts que basicament deu voler dir "a supermercats Family Mart estem molt contents de tenir lo com a client. Gracies per adquirir els nostres productes, honorable client", pero molt llarg i repetint "arigato gozaimas(u)" molts cops. Despres he apres que tenen dues preguntes basiques:
1. Vol una bossa?
i
2. Vol que li escalfi?
Es molt facil entendre`s en japones. En el primer cas, la caixera agafara una bossa i fara el gest d-introduir la compra a dins, aturant-se mentre no li donem una resposta. En el segon cas (nomes ho preguntara si hem comprat menjar preparat), assenyalara el microones i potser aclarira verbalment "hot?".
I no us penseu que no saben idiomes. El "yes" i el "no" els entenen sempre.
El mercadillo
Vist el ritme de publicacio, canviarem una mica la manera de plantejar aquest blog. Intentare ser mes breu, concis i menys pesat. No tinc molt clar si podre anar penjant fotos, ho intentare.
Aixi doncs, del primer dia, que m`havia quedat a mitges, us comentare la part del mercadillo. Com que soc forca lluny de Catalunya, em saltare diverses correccions linguistiques. Unes perque el teclat d`aqui es diferent, altres perque no tinc ningu per corregirme.
El mercadillo s`assembla als que hen vist a Espanya a les fires. Paradetes amb menjar, amb jocs absurds per guanyar premis inutils, molta gent cridant, etc. Tambe deuen itinerar d`un lloc a un altre, fent ruta pels llocs on hi ha festa. Es a dir, el mateix pero amb coses japoneses. Es la gracia de viatjar, no?
Aixi doncs, del primer dia, que m`havia quedat a mitges, us comentare la part del mercadillo. Com que soc forca lluny de Catalunya, em saltare diverses correccions linguistiques. Unes perque el teclat d`aqui es diferent, altres perque no tinc ningu per corregirme.
El mercadillo s`assembla als que hen vist a Espanya a les fires. Paradetes amb menjar, amb jocs absurds per guanyar premis inutils, molta gent cridant, etc. Tambe deuen itinerar d`un lloc a un altre, fent ruta pels llocs on hi ha festa. Es a dir, el mateix pero amb coses japoneses. Es la gracia de viatjar, no?
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)