Aquest blog ha de servir de diari del viatge que estic a punt d'emprendre. Com que es tracta d'un país llunyà i d'un període prou llarg, he pensat que escriure'n les experiències seria interessant. Servirà perquè la família i els amics em tinguin una mica localitzat i també per evitar oblidar-ho tot massa ràpid.
El títol que he escollit és una frase que sortia a la guia de viatges. En el context, es referia a l'experiència de menjar fugu (peix globus). Aquest peix té un gust semblant al pollastre i la gràcia de menjar-ne és que, si no està ben preparat, pot contenir verí. Per tant, anar al Japó i menjar fugu és una experiència de tipus "been there, done that", com beure aigua de canaletes o llençar una moneda a la Fontana de Trevi.
En la preparació dels viatges ens adonem que moltes de les activitats que programem (o que ens programen) venen una mica prefabricades. De vegades ens veiem obligats a fer-les (has estat allà i no has fet allò? A què has anat, doncs?) i això va una mica en contra d'una manera més lliure i espontània d'entendre el viatge.
Vagi per endavant que no em considero un gran viatger, no trobaré grans personalitats en el meu viatge, ni racons inexplorats, ni revelacions metafísiques. Però quan em senti com un turista en un parc temàtic, fent una cosa "típica", somriuré amb ironia i escriuré en aquest diari: "molt bé: been there, done that".
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario