El primer dia ha estat tan llarg que, de fet, han estat dos dies. Ha durat unes 41 hores. Tot plegat s'ha allargat per un tifó que ha volgut agafar protagonisme. Jo tenia pensat arribar al Japó el dia 15 a les 10 del matí. Tenia reservat des de feia temps. Però un tifó és com un autobús: si es fica al teu carril, tan se val que no tingui preferència, millor que el deixis passar.
Quan vaig arribar a Kansai, el tifó ja havia marxat, ni tan sols plovia. Fins a cert punt m'hauria fet gràcia. Això de venir al Japó, doncs un s'espera trobar tifons, terratrèmols, (en Gozzila?).
A aduanes són una mica estrictes (però molt amables!). Una agent em fa obrir la maleta (en un anglès pràcticament inteligible), mou tres coses de lloc, mira dins d'una bamba i diu que la torni a tancar.
-No portes drogues, ni armes, oi?
-No, no.
-Ah, llavors passa.
-Doncs moltes arigatos.
A l'estació de Kyoto m'espera la Shirubia amb dos companys seus japonesos que més tard ens acompanyaran al Gyon matzuri. Abans pugem al pis superior de l'estació (megamoderna) on es veu una panoràmica de Kyoto i a continuació descarrego les coses a l'alberg.
L'alberg és una mica menys maco del que semblava a les fotos i també més petit. Tinc la sensació que haig d'anar ajupit tota l'estona per no topar amb coses del sostre. Tot va amb monedes: la rentadora, l'ordinador, la dutxa... Gasto 200 yens per enviar un e-mail que finalment arriba tot encriptat, indexifrable (o poc interès que hi fiquen alguns en voler entendre). Al teclat res és el que sembla: la barra espaiadora no fica espais, l'arroba està al costat de la P, el punt no és un punt,... L'ordinador pensa per mi i em va traduint el que escric en caràcters japonesos. Costa moltíssim temps escriure 4 línies.
Un altre que va lent és el gerent. Parla castellà però igualment costa entendre-s'hi. Somriu sorprenentment poc per ser japonès, sembla una mica brusc quan parla però tampoc crec que tingui la intenció de semblar antipàtic. Però anem cap al Gyon Matzuri, que si ens quedem amb el senyor aquest, no arribarem mai.
L'atractiu principal és veure japonesos i japoneses amb els seus kimonos i les seves geta (sabatiles de fusta, tradicionals) i els seus pentinats. Després hi ha una mena de carrosses amb molta gent dins uniformada... a veure si puc ensenyar-vos una foto. Bé, aquesta és del dimarts, èro ja us feu una idea. Doncs aquesta gent, perquè direu "que fa tota aquesta gent?". Doncs fan una mena de música, amb percussió i flautes, de tant en tant criden. Els que també criden són uns guardes que regulen el trànsit... de vianants! Van amb uns megafons i criden coses en japonès. Hi ha una de gent impressionant (a Barcelona hauríem de pensar en les manifestacions contra la guerra d'Irak però no estaven tan comprimits com els japonesos).
Després us acabo d'explicar, que ara he de marxar.
